Les
TIC i els mitjans tradicionals d’ensenyament han sofert una
transformació i han passat a entendre’s com a elements curriculars que
pels seus sistemes simbòlics i estratègies d’utilització propicien el
desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context
determinat, facilitant i estimulant la intervenció mediada sobre la
realitat, la captació i comprensió de la informació i la creació
d’entorns diferenciats que afavoreixen els aprenentatges i el
desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
La
integració de les TIC dins els processos d’ensenyament-aprenentatge
suposa doncs assumir que l’impacte que tinguin en la formació dependrà
de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables
de l’acció formativa: alumne, contingut, metodologia, activitats,..
D’aquesta manera doncs, basant-nos amb els principis de la Tecnologia
Educativa, disciplina centrada en el disseny, la utilització i
l’avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a accions
formatives, provaré de cercar recursos que el disseny, l’anàlisi,
l’aplicació i l’avaluació de les situacions mediades d’aprenentatge
afavoreixin l’aprenentatge significatiu. I per això es tenen en compte
la seva estructura i organització, així com la participació activa i
constructiva del subjecte ja que només d’aquesta manera s’afavoreix
aquest tipus d’aprenentatge.
Finalment,
tenint en compte tots aquests requisits, els recursos permeten
intervenir d’una banda a restablir els processos generals: l’ús
comunicatiu, i, de l’altra, proporcionen activitats concretes per a la
intervenció en les habilitats específiques tant en la via fonològica com
en la lèxica ja que només d’aquesta manera les dificultats
d’aprenentatge en la lectura i l’escriptura que tingui un subjecte es
veuran millorades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada